La Cadena Crítica de Goldratt és un pas endavant respecte del mètode del Camí Crític (CPM). Els canvis que proposa permeten millorar la planificació en un entorn multiprojecte.

Hi ha un patró que tot soci d’un despatx d’arquitectura o d’una enginyeria coneix prou bé: les tasques semblen anar a temps, els tècnics diuen que “ja gairebé ho tenen”, i tot i això el projecte es lliura tard. Això és resultat de com es planifiquen els projectes, no pas de la falta d’esforç de l’equip.

La Cadena Crítica de Goldratt (Critical Chain Project Management) és un mètode de gestió de projectes pensat per entendre per què els retards s’acumulen encara que ningú, individualment, sembli anar tard, i com evitar-ho.

Per què s’endarrereixen els projectes (encara que cada tasca vagi a temps)?

Hi ha tres fenòmens que expliquen la majoria dels retards en despatxos amb diversos encàrrecs actius:

1. El multitasking de l’equip tècnic. Un enginyer assignat a quatre projectes alhora no avança amb els quatre a la vegada. En realitat, canvia constantment de tasca, i cada canvi de context té un cost real en temps i concentració. El resultat és que els quatre projectes avancen més lentament que si s’haguessin fet de forma consecutiva.
   
   
2. La “síndrome de l’estudiant”. Quan una tasca té marge, acostuma a començar-se poc abans del límit. El marge de seguretat que hauria de protegir el calendari s’acaba consumint fins i tot abans de començar a treballar.
   
   
3. La llei de Parkinson. Una tasca tendeix a ocupar tot el temps disponible per fer-la, encara que es pugui completar abans. Si es donen dues setmanes per a una feina de cinc dies, rarament s’entrega abans.

La conseqüència és que cada tècnic i cada fase del projecte porta el seu propi “coixí” de seguretat, però aquests marges individuals no protegeixen el projecte en conjunt: es dilueixen un a un i el retard acaba apareixent de totes formes.

La proposta de la Cadena Crítica: protegir el flux, no cada tasca

En lloc de repartir marges de seguretat entre totes les tasques, la Cadena Crítica proposa concentrar-los en un únic buffer, situat al final de la cadena de tasques que determina la durada total del projecte.

La cadena crítica és la seqüència de tasques més llarga possible, tenint en compte també la disponibilitat real dels recursos i no només les dependències tècniques.

El focus deixa de ser que cada tasca acabi a la seva data i passa a ser que el projecte arribi al buffer final amb marge. Això permet detectar desviacions reals abans que siguin un problema, i evita que cada tècnic gestioni el seu propi marge de manera invisible i ineficient.

Diferències entre Cadena Crítica vs. Camí Crític (CPM)

El Camí Crític (CPM) i la Cadena Crítica sovint es confonen perquè totes dues identifiquen la seqüència de tasques que determina la durada del projecte. 

La diferència clau és que el CPM només té en compte les dependències entre tasques, mentre que la Cadena Crítica també incorpora la disponibilitat real dels recursos.

Si dos projectes comparteixen el mateix enginyer en moments crítics, el CPM no ho detecta; la Cadena Crítica, sí. En un despatx d’arquitectura o enginyeria on els mateixos tècnics roten entre diversos encàrrecs. Aquesta diferència és precisament la que marca si la planificació és realista o no.

Com aplicar-ho al teu despatx d’arquitectura o enginyeria

Per dur a la pràctica la Cadena Crítica n’hi ha prou amb tres canvis concrets:

• Eliminar el multitasking forçat. Prioritzar que cada tècnic acabi una tasca abans de començar-ne una altra, en lloc de repartir-lo entre diversos projectes simultàniament.
  
  
• Substituir els marges individuals per un buffer de projecte. En lloc que cada fase tingui el seu propi coixí de seguretat, concentrar aquest marge al final de la cadena crítica i monitorar-lo com a indicador d’alerta.
  
  
• Planificar tenint en compte els recursos, no només les tasques. Identificar on hi ha un mateix tècnic assignat a diverses cadenes crítiques alhora: aquest és sovint el punt real del retard final.

Exemple

Una enginyeria amb sis projectes actius i un càlcul estructural compartit entre tres d’ells. Sense visibilitat de la càrrega real d’aquest tècnic, els tres projectes assumeixen que tindran la seva dedicació completa quan la necessitin, i tots acaben endarrerits.

Amb la cadena crítica identificada i un buffer compartit, el despatx pot anticipar el coll d’ampolla i reorganitzar prioritats abans que es converteixi en un endarreriment general del projecte.

Observa com està realment la teva cadena crítica

L’ERP de Coneix mostra visualment la càrrega de feina real de cada tècnic entre tots els projectes actius del despatx, per tal de detectar el multitasking i els colls d’ampolla abans que endarrereixin els lliuraments.

Sol·licita una demostració de 20 minuts sense compromís per veure-ho en acció: